Hellooo!!
Here I am. Avui treballo una hora només i començo a les 11.40. Que malament que visc ehhhhhh?! xD
La setmana no ha sigut gaire emocionant que diguéssim. Dilluns al cole va ser horrible, perquè em van deixar 2 hores amb els capullos de últim curs i la profe no hi era. A part que és il·legal deixar-me sola amb ells perquè jo no sóc professora qualificada a UK, si volen deixar-me amb aquella colla de maleducats, m'haurien de pagar com a "teacher" i no com a "assistant". I clar, entre això i que estic fins als collons de fer hores de més, dilluns vaig explotar. Vaig estar bastant deprimida perquè odio aquest cole i això de les hores extres no sabia com aturar-ho. Així que dimecres vag parlar clarament amb la professora monster i li vaig dir educament i amb diplomàcia (cosa que he après a fer servir a UK) que jo no feia ja més hores extres. Sembla que ho va entendre. A veure com evoluciona ara això, però de moment estic calmada ja perquè li he dit les coses clares.
La Cécile ara sembla que està sortint amb un tio que va conèixer al pub i ja no li veig el pèl. És d'aquelles persones que quan tenen novio ja no se les veu, i després quan tallen amb ell, vénen a plorar amb tu. En aquest cas, per això, no vegis com m'alegro de no veure-li el pèl. Mira que arriba a ser cansina.
O sigui que ara vaig amb un amic nou que he fet, que es diu Ismail i és turc, d'Istanbul. L'he conegut perquè és un estudiant que viu amb una família amiga de la Nesta, i també està bastant solet, com jo xD
La Susana diu que col·lecciono nacionalitats xDD Estic contenta d'haver conegut a aquest noi, però, ostres, a vegades la diferència cultural és un problema. És molt maco i atent, sempre m'acompanya a casa.. Vaia que em surt a compte com a guardaespaldas per aquests barris en els que em moc. És un turc modern. És membre de Green Peace, eh eh salvem les balenes bla bla, té un gust musical molt bo en la meva opinió.. Però dissabte vam anar a Londres a veure la il·luminació nadalenca i hi havia una fira molt xula amb menjar internacional. Jo tenia gana (per variar a Londres) i volia menjar allà. Ell no. Per què? Pq només pot menjar a kebabs o a l'Starbucks i no vol menjar enlloc més, perquè no sap si han cuinat la carn o el que sigui amb el mateix oli que han cuinat el porc. I jo: ahhhhhhh
Crec que aquest any aprendré a ser tolerant, més tolerant que mai. Clar no li pots dir res perquè és la seva religió, però hòstia, em vénen ganes de dir-li: i al pub quan et fots 5 Budweisers què? Què diu Al·là sobre això? xDDDD Però en fi, cadascú és el tipus de musulmà que vol, no? Una mica musulmà o molt musulmà xDDD Ell és musulmà així xep xep, no sé, què hi farem.
M'estic enrollant ja una mica massa però volia dir també que el caribeño buenorro em va enviar com 10 missatges mentre l'Ismail i jo buscàvem un putu kebab morts de gana. Jo no tenia el seu mòbil i veig un missatge que diu: hey lorena how are u? I jo: mu bien gracias pero quién eres? I em diu: I'm Medy. Jessica's flatmate. YEEEEEEEEEEEAAAAAAAAAAAAAh Medy Medy :DDDD i quan vaig llegir el missatge: What are you doing tonight? Ja no m'importava ni Al·lah ni el kebab ni p*****. Però al final no vam quedar!!!!!!!!!!!!!!! No em va contestar més!! El meu últim missatge va ser: vale si fas alguna cosa, avisa'm, que m'hi apunto. I ja no em va contestar!!!!!!! GRGRGR No sé no entenc res. Però la setmana que ve intentaré veure'l com sigui!!
He d'anar al cole!
Fins aviat flowers
lunes, 30 de noviembre de 2009
jueves, 19 de noviembre de 2009
Pasito a pasito
Heellooo little flowers!!!!!
Pues eso, pasito a pasito, mica en mica s'omple la pica, i aquestes coses.
El sopar caribeny va ser una passada. Crec que serà un punt d'inflexió. Jo em pensava que seríem el Michael, la seva amiga i un parell més, i allò es va anar convertint a poc a poc en una macro festa. Penjaré les fotos però he de dir que només en tinc del principi de la nit!
Em va venir a buscar a la parada del bus l'amiga del Michael, perquè la festa es feia a casa seva. La zona era xunga, per variar una mica, no fos cas que hi hagi un suburbi decent en aquesta ciutat. Vam anar a casa seva i hi havia el seu company de pis, que estava molt bo. És possible que penseu que estic desesperada. Pot ser. OK. Següent punt: els negres m'agraden molt més que els blanquets anglesos, és que són tan blancs!! Tercer punt: és possible que després de llegir el blog d'avui penseu que sóc racista o que sóc gilipolles o les 2 coses alhora. Simplement diré en defensa meva que mai m'havia relacionat de cap manera amb gent negra i que Sabadell és qualsevol cosa menys cosmopolita.
Bé, doncs, durant la nit van anar arribant gent i més gent, i en un moment vaig adonar-me que tots eren negres menys jo. Érem com 10-12. Va ser una sensació molt curiosa. I va ser molt curiós experimentar el racisme des de l'altra banda, perquè una noia va fer un comentari que no recordo exactament i a més ho va dir en francès, però venia a dir que ella preferia veure 2 cossos despullats negres que no blancs perquè no els trobava macos, o algo així. Un comentari molt idiota per part seva, crec, independentment de si el considereu més o menys racista. La qüestió és que el Mehdi (el noi que m'agrada i que no és el Mehdi del meu facebook) es va enfadar bastant amb ella per haver dit això i després ella es va disculpar amb mi, en privat.
Va estar molt bé aquest sopar, i va estar molt bé que em convidessin. En algun moment no entenia res, perquè tots parlaven en francès criollo, que és xunguíssim d'entendre. Però feien l'esforç de parlar en anglès. Ara, a les 2 del matí ja els costava més de fer l'esforç. Estic aprenent igual d'anglès que francès, i això suposo que és positiu. Ah, que m'ho deixava, el Mehdi em va demanar el telèfon buajaja. Aquest cop no vaig ser jo!!!!! Anem millorant? We'll see.
Iiiiiiiiiiii... el Sr piercing a la llengua em va esperar al final de la classe d'espanyol per a adults per preguntar-me si podia trucar-me un dia per anar a prendre algo. Bieeeeeeeeeeeeeen!!!
Però és que és tot tan poc a poc... aquí les relacions socials semblen avançar amb contagotes. Doncs això, mica en mica omplirem la pica?! xDDDDDD
Dissabte a les 9:30 aquí Miss Sastre treballarà 2 hores gratis! Pringada forever!!!!
Anyway, me'n vaig a veure la tele amb la meva yayita anglesa.
Pues eso, pasito a pasito, mica en mica s'omple la pica, i aquestes coses.
El sopar caribeny va ser una passada. Crec que serà un punt d'inflexió. Jo em pensava que seríem el Michael, la seva amiga i un parell més, i allò es va anar convertint a poc a poc en una macro festa. Penjaré les fotos però he de dir que només en tinc del principi de la nit!
Em va venir a buscar a la parada del bus l'amiga del Michael, perquè la festa es feia a casa seva. La zona era xunga, per variar una mica, no fos cas que hi hagi un suburbi decent en aquesta ciutat. Vam anar a casa seva i hi havia el seu company de pis, que estava molt bo. És possible que penseu que estic desesperada. Pot ser. OK. Següent punt: els negres m'agraden molt més que els blanquets anglesos, és que són tan blancs!! Tercer punt: és possible que després de llegir el blog d'avui penseu que sóc racista o que sóc gilipolles o les 2 coses alhora. Simplement diré en defensa meva que mai m'havia relacionat de cap manera amb gent negra i que Sabadell és qualsevol cosa menys cosmopolita.
Bé, doncs, durant la nit van anar arribant gent i més gent, i en un moment vaig adonar-me que tots eren negres menys jo. Érem com 10-12. Va ser una sensació molt curiosa. I va ser molt curiós experimentar el racisme des de l'altra banda, perquè una noia va fer un comentari que no recordo exactament i a més ho va dir en francès, però venia a dir que ella preferia veure 2 cossos despullats negres que no blancs perquè no els trobava macos, o algo així. Un comentari molt idiota per part seva, crec, independentment de si el considereu més o menys racista. La qüestió és que el Mehdi (el noi que m'agrada i que no és el Mehdi del meu facebook) es va enfadar bastant amb ella per haver dit això i després ella es va disculpar amb mi, en privat.
Va estar molt bé aquest sopar, i va estar molt bé que em convidessin. En algun moment no entenia res, perquè tots parlaven en francès criollo, que és xunguíssim d'entendre. Però feien l'esforç de parlar en anglès. Ara, a les 2 del matí ja els costava més de fer l'esforç. Estic aprenent igual d'anglès que francès, i això suposo que és positiu. Ah, que m'ho deixava, el Mehdi em va demanar el telèfon buajaja. Aquest cop no vaig ser jo!!!!! Anem millorant? We'll see.
Iiiiiiiiiiii... el Sr piercing a la llengua em va esperar al final de la classe d'espanyol per a adults per preguntar-me si podia trucar-me un dia per anar a prendre algo. Bieeeeeeeeeeeeeen!!!
Però és que és tot tan poc a poc... aquí les relacions socials semblen avançar amb contagotes. Doncs això, mica en mica omplirem la pica?! xDDDDDD
Dissabte a les 9:30 aquí Miss Sastre treballarà 2 hores gratis! Pringada forever!!!!
Anyway, me'n vaig a veure la tele amb la meva yayita anglesa.
viernes, 13 de noviembre de 2009
La virgen de la cueva
Helloooooooo!!
Collons quin mal temps que fa, nens. Ha arribat l'hivern. A les 4 ja és fosc, fa fred... però diuen que no he vist res, que farà molt molt més fred al gener-febrer.
La alegría de la huerta, vamos.
La setmana passada tornar a casa em va anar molt bé. Curt però intens. Em va saber greu perquè volia haver trucat a més persones i em vaig quedar sense poder fer pràcticament res. La Mar està ultra preciosa, eeeh, i la Sònia em va fer un regal insuperable, tatuant-se la meva data de naixement al peu! Em va deixar sense paraules. Encara flipo.
Però, bé, us informo que el dia 19 de desembre tornaré a caseta per passar les vacances de Nadal, i espero poder veure a tothom! M'hi estaré fins el 3 de gener.
Al primer cole cada vegada faig més coses, cosa que no és bo. Bàsicament ara la profe em dóna grups de 7-8 alumnes i em dóna els pitjors alumnes que té. Se suposa que no hauria de fer això, però en aquest cole res no és el que ha de ser. Abans no feia res i ara faig coses que no em corresponen. La profe està boja. L'altre dia em va dir que havia fet tot un laberint de França amb el seu fill dient parenostres i avemaries. I jo: sí sí. Cada vegada em fan més tirria els catòlics i la seva doble moralitat constant. Aquest punt l'hauria de desenvolupar més però ara no en tinc ganes, i ja us n'he parlat abans, de la doble moralitat.
Crec que els nens mai havien tingut una profe tan jove i estan una mica esbarats. Em miren les cames (xD) i aquestes coses, hauré d'imposar-me més. L'altre dia vaig tenir un problema amb un, però ràpidament he fet venir els seus pares. Va dir "what the fuck". I aquí si dius paraulotes et treuen les ganes de tornar-les a dir. Aquí van tot el dia amb por. Bàsicament crec que els profes fan por pq tots estan bojos i mai saps per on et sortiran. La pròxima vegada l'enviaré dissabte al cole, m'encanta xDD Dissabte al cole, us imagineu quina merda si nosaltres ho haguéssim tingut? La repressió és la salvació. Amen.
Estic millorant les relacions socials. Demà he quedat amb una parella lingüística i dilluns amb una altra. El Jack no ha tornat a donar senyals de vida. Jo no penso anar al darrere de ningú més, encara que no tingui gaires amics, m'és igual, que ja he anat prou al darrere de la gent en la meva vida.... A més, demà dissabte tinc un sopar caribeny a casa del Michael, l'assistent de francès del segon cole. Em fa ilu, però tb em fa ràbia pq hauré de tornar a les 12.30 a casa, esbrineu per quèeeeee!!!!!!!! Transport Públic de merda. PAíS DE CENICIENTAS, això és el que és aquest país. A les 12 tot deu a casa.
Dimarts tornaré a veure a... el senyor piercing a la llengua buajajaj. A veure si aquest cop li puc demanar el telèfon. Tb m'he fet molt amb l'"Spanish Yon", un amic de la Nesta que és ultra gay, del Basque Country. Sempre diu "it's amaziiiiiiiiiiiiing" i "You knowww". El tio és decorador d'aparadors, i és molt famós en el mundillo. Fem nits espanyoles amb ell, cuinem tortilla, mengem pernil ibèric... I un dia anirem la Nesta, ell i jo a la Tate Galler,y pq ell té el pase gratuït. El tio té molta pasta.
Us deixo, flowers. Take care!
Muaaa
lunes, 2 de noviembre de 2009
Holaaaaaa!!
Ja se m'han acabat les vacances... :(
Ha estat una setmana molt turística. La Marta i jo hem visitat pràcticament totes les coses gratuïtes i hem vist que podem quedar completament arruïnades perquè un dia vam anar de compres i vam descobrir que aquesta ciutat és un paradís de les compres. A més ens hem tornat expertes en moda, i la moda ara és el vintage, i mola molt vestir així i quan cobri algun dia i sigui una immigrant completament legal en el país vestiré així de guai.
Vale, encara no tinc seguretat social i no vull parlar d'aquest tema perquè em tenen farta i em fan sentir que no sóc ningú en aquest país, però penso que la setmana que ve podré dir que tot està arreglat, per tant de moment em callaré.
Hem arribat a certes conclusions també. El que traduïem als hotels que ens semblava tan increïble, és que és veritat. Son així els anglesos. Tot ho converteixen en un parc temàtic. Hi ha llocs turístics que podrien ser gratuïts o més barats, però no ho són perquè et foten allà un espectacle amb actors i estructures horteres perquè sigui més "atractiu". I això que fan d'estar beguts a les 6 de la tarda i cridar pel carrer, vamos, això que fan quan vénen de vacances a pobres poblacions com ara Lloret de Mar (que per cert té platges amagades precioses) també ho fan a casa seva. El dia de Halloween vam anar a una discoteca tope in (recordeu que som guais i ens agrada el vintage xDDD) al centre de Londres i abans vam anar a veure què tal era l'ambient de Halloween. L'ambient va resultar ser un ambient de borratxos disfrassats de zombies. Això sí, les disfresses se les curren molt. No era gens agradable passejar per allà i vam quedar molt decebudes. Després per tornar a casa... 2 hores i mitja de camí. VENGA ALEGRIAAAAAAAA pa tu cuerpo! xDD Per què? Pq el transport públic és una puta merda!! Vam haver d'anar de la disco a Oxford Circus en taxi privat i per agafar un taxi vam tenir bastants problemes perquè aquí hi ha moltes empreses de taxis privades, a part dels taxis negres típics, que aquests són els oficials. Doncs wenu el "chulo-taxis" (batejat així per la Marta) ens va dir que no aconseguiríem un taxi per anar a Oxford Circus. Això de chulo-taxis és com chulo-putas, però en taxis, tal qual. El tio controla la seva parcel·la de taxis xungus i si no et vol portar a on tu li dius, et fots i te'n vas a una altra o jo que sé jajaj
Total que vam agafar un taxi encara més xungu i vam intentar regatejar un preu però no vam poder. Per 15 pounds ens va portar fins a Oxford on vam haver de intuir quina era la nostra parada. La Marta va intuir bé i al cap de jo que sé quan érem al bus. Un bus que fa 200000000 parades i triga 100000000000000 anys a arribar al meu poble. Però per acabar-ho de rematar va parar a mig recorregut perquè havien apunyalat a un tio a un bus (creiem que a un bus però no ho vam acabar d'entendre) a Picadilly. Venga, 15 minuts esperant tots a pujar a un altre bus. Vam sortir de la disco a les 3.30 i vam arribar a casa a les 6!!!!!!!!! xDDDDDDDD Perquè evidentment el bus no para al costat de casa meva, para a uns 15-20 minuts a peu! Yuhuuuuu XD
No sé com vam arribar vives tenint en compte que aquest país és taaaaaaaaaaaan perillós (ironia). Estant tots obsessionats amb:
1. Els immigrants. I el més bo és que m'ho diuen a mi... i em diuen: clar però tu vens a treballar, és diferent...
2. Les desgràcies que et poden passar i especialment si ets una dona. Al veïnat una tia ha enviat una carta a tothom dient que vigilem que hi ha un tio que la va seguir pels garatges i en feia una descripció bastant pobra, però feia notar que era d'Europa de l'Est (immigrant i home dolent, ai que s'ajunten 2 perills!!!!!!!!!! xD)
3. Els microbis. Es renten les mans amb líquis desinfectants però tenen les cases guarríssimes.
Ah, els nens del barri van venir a picar a la porta i ens van dir Trick or Treeeeeeeat vestits de personatges que no sabria definir, amb disfresses del Lidl i nosaltres els vam donar xocolates del Lidl, i segurament podríem entrar en una espiral del Lidl d'on ens costaria sortir. Però no n'hi havia per a tots perquè la Nesta va ser una mica rata i només va comprar 9 xocolates.
Aquest dijous seré a Catalunya però no a Sabadell perquè es casa el meu pare. Torno diumenge. No crec que pugui veure a ningú perquè anirem a un hotel. Però si algú vol trucar-me, ja ho sap. Així jo tindré el plaer de sentir-li la veu sense que això li costi una fortuna i sense que hi hagi un Skype i sorolls informàtics pel mig.
Un petó flowers!
Ja se m'han acabat les vacances... :(
Ha estat una setmana molt turística. La Marta i jo hem visitat pràcticament totes les coses gratuïtes i hem vist que podem quedar completament arruïnades perquè un dia vam anar de compres i vam descobrir que aquesta ciutat és un paradís de les compres. A més ens hem tornat expertes en moda, i la moda ara és el vintage, i mola molt vestir així i quan cobri algun dia i sigui una immigrant completament legal en el país vestiré així de guai.
Vale, encara no tinc seguretat social i no vull parlar d'aquest tema perquè em tenen farta i em fan sentir que no sóc ningú en aquest país, però penso que la setmana que ve podré dir que tot està arreglat, per tant de moment em callaré.
Hem arribat a certes conclusions també. El que traduïem als hotels que ens semblava tan increïble, és que és veritat. Son així els anglesos. Tot ho converteixen en un parc temàtic. Hi ha llocs turístics que podrien ser gratuïts o més barats, però no ho són perquè et foten allà un espectacle amb actors i estructures horteres perquè sigui més "atractiu". I això que fan d'estar beguts a les 6 de la tarda i cridar pel carrer, vamos, això que fan quan vénen de vacances a pobres poblacions com ara Lloret de Mar (que per cert té platges amagades precioses) també ho fan a casa seva. El dia de Halloween vam anar a una discoteca tope in (recordeu que som guais i ens agrada el vintage xDDD) al centre de Londres i abans vam anar a veure què tal era l'ambient de Halloween. L'ambient va resultar ser un ambient de borratxos disfrassats de zombies. Això sí, les disfresses se les curren molt. No era gens agradable passejar per allà i vam quedar molt decebudes. Després per tornar a casa... 2 hores i mitja de camí. VENGA ALEGRIAAAAAAAA pa tu cuerpo! xDD Per què? Pq el transport públic és una puta merda!! Vam haver d'anar de la disco a Oxford Circus en taxi privat i per agafar un taxi vam tenir bastants problemes perquè aquí hi ha moltes empreses de taxis privades, a part dels taxis negres típics, que aquests són els oficials. Doncs wenu el "chulo-taxis" (batejat així per la Marta) ens va dir que no aconseguiríem un taxi per anar a Oxford Circus. Això de chulo-taxis és com chulo-putas, però en taxis, tal qual. El tio controla la seva parcel·la de taxis xungus i si no et vol portar a on tu li dius, et fots i te'n vas a una altra o jo que sé jajaj
Total que vam agafar un taxi encara més xungu i vam intentar regatejar un preu però no vam poder. Per 15 pounds ens va portar fins a Oxford on vam haver de intuir quina era la nostra parada. La Marta va intuir bé i al cap de jo que sé quan érem al bus. Un bus que fa 200000000 parades i triga 100000000000000 anys a arribar al meu poble. Però per acabar-ho de rematar va parar a mig recorregut perquè havien apunyalat a un tio a un bus (creiem que a un bus però no ho vam acabar d'entendre) a Picadilly. Venga, 15 minuts esperant tots a pujar a un altre bus. Vam sortir de la disco a les 3.30 i vam arribar a casa a les 6!!!!!!!!! xDDDDDDDD Perquè evidentment el bus no para al costat de casa meva, para a uns 15-20 minuts a peu! Yuhuuuuu XD
No sé com vam arribar vives tenint en compte que aquest país és taaaaaaaaaaaan perillós (ironia). Estant tots obsessionats amb:
1. Els immigrants. I el més bo és que m'ho diuen a mi... i em diuen: clar però tu vens a treballar, és diferent...
2. Les desgràcies que et poden passar i especialment si ets una dona. Al veïnat una tia ha enviat una carta a tothom dient que vigilem que hi ha un tio que la va seguir pels garatges i en feia una descripció bastant pobra, però feia notar que era d'Europa de l'Est (immigrant i home dolent, ai que s'ajunten 2 perills!!!!!!!!!! xD)
3. Els microbis. Es renten les mans amb líquis desinfectants però tenen les cases guarríssimes.
Ah, els nens del barri van venir a picar a la porta i ens van dir Trick or Treeeeeeeat vestits de personatges que no sabria definir, amb disfresses del Lidl i nosaltres els vam donar xocolates del Lidl, i segurament podríem entrar en una espiral del Lidl d'on ens costaria sortir. Però no n'hi havia per a tots perquè la Nesta va ser una mica rata i només va comprar 9 xocolates.
Aquest dijous seré a Catalunya però no a Sabadell perquè es casa el meu pare. Torno diumenge. No crec que pugui veure a ningú perquè anirem a un hotel. Però si algú vol trucar-me, ja ho sap. Així jo tindré el plaer de sentir-li la veu sense que això li costi una fortuna i sense que hi hagi un Skype i sorolls informàtics pel mig.
Un petó flowers!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)