jueves, 19 de noviembre de 2009

Pasito a pasito

Heellooo little flowers!!!!!

Pues eso, pasito a pasito, mica en mica s'omple la pica, i aquestes coses.

El sopar caribeny va ser una passada. Crec que serà un punt d'inflexió. Jo em pensava que seríem el Michael, la seva amiga i un parell més, i allò es va anar convertint a poc a poc en una macro festa. Penjaré les fotos però he de dir que només en tinc del principi de la nit!

Em va venir a buscar a la parada del bus l'amiga del Michael, perquè la festa es feia a casa seva. La zona era xunga, per variar una mica, no fos cas que hi hagi un suburbi decent en aquesta ciutat. Vam anar a casa seva i hi havia el seu company de pis, que estava molt bo. És possible que penseu que estic desesperada. Pot ser. OK. Següent punt: els negres m'agraden molt més que els blanquets anglesos, és que són tan blancs!! Tercer punt: és possible que després de llegir el blog d'avui penseu que sóc racista o que sóc gilipolles o les 2 coses alhora. Simplement diré en defensa meva que mai m'havia relacionat de cap manera amb gent negra i que Sabadell és qualsevol cosa menys cosmopolita.

Bé, doncs, durant la nit van anar arribant gent i més gent, i en un moment vaig adonar-me que tots eren negres menys jo. Érem com 10-12. Va ser una sensació molt curiosa. I va ser molt curiós experimentar el racisme des de l'altra banda, perquè una noia va fer un comentari que no recordo exactament i a més ho va dir en francès, però venia a dir que ella preferia veure 2 cossos despullats negres que no blancs perquè no els trobava macos, o algo així. Un comentari molt idiota per part seva, crec, independentment de si el considereu més o menys racista. La qüestió és que el Mehdi (el noi que m'agrada i que no és el Mehdi del meu facebook) es va enfadar bastant amb ella per haver dit això i després ella es va disculpar amb mi, en privat.

Va estar molt bé aquest sopar, i va estar molt bé que em convidessin. En algun moment no entenia res, perquè tots parlaven en francès criollo, que és xunguíssim d'entendre. Però feien l'esforç de parlar en anglès. Ara, a les 2 del matí ja els costava més de fer l'esforç. Estic aprenent igual d'anglès que francès, i això suposo que és positiu. Ah, que m'ho deixava, el Mehdi em va demanar el telèfon buajaja. Aquest cop no vaig ser jo!!!!! Anem millorant? We'll see.

Iiiiiiiiiiii... el Sr piercing a la llengua em va esperar al final de la classe d'espanyol per a adults per preguntar-me si podia trucar-me un dia per anar a prendre algo. Bieeeeeeeeeeeeeen!!!

Però és que és tot tan poc a poc... aquí les relacions socials semblen avançar amb contagotes. Doncs això, mica en mica omplirem la pica?! xDDDDDD

Dissabte a les 9:30 aquí Miss Sastre treballarà 2 hores gratis! Pringada forever!!!!

Anyway, me'n vaig a veure la tele amb la meva yayita anglesa.

5 comentarios:

  1. Lurena!

    Les relacions socials porten el seu temps...no pot ser arribar i moldre: potser ets tu qui té pressa. Com deien els romanets: festina lente. ( una cosa així com: ràpid lentament)- Mica en mica, com dius tu o 'sin prisa, pero sin pausa'.

    Una abraçada!

    P.d: t'ho dic jo, que estic en fases menys avançades en això de crear noves relacions socials xD

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Lorena for president!! ay, como nos alegras estas mañanas bookineras!

    ResponderEliminar
  3. jajajjaja Lorena, I miss you!!! Llegeixo les teves històries i és com si t'estigués veient explicar-les, aaaiisss

    Bueno nena, tu ves omplint que ja veuràs com no t'avorreixes, un petonet!!

    ResponderEliminar
  4. Núria, fes-me una visita i et presento a la meva troupe xDDDDDDDDd Jo tb us trobo a faltar

    Lluís: trobava a faltar les teves frases en llatí

    ResponderEliminar