Holaaaaaa!!

Ja se m'han acabat les vacances... :(

Ha estat una setmana molt turística. La Marta i jo hem visitat pràcticament totes les coses gratuïtes i hem vist que podem quedar completament arruïnades perquè un dia vam anar de compres i vam descobrir que aquesta ciutat és un paradís de les compres. A més ens hem tornat expertes en moda, i la moda ara és el vintage, i mola molt vestir així i quan cobri algun dia i sigui una immigrant completament legal en el país vestiré així de guai.

Vale, encara no tinc seguretat social i no vull parlar d'aquest tema perquè em tenen farta i em fan sentir que no sóc ningú en aquest país, però penso que la setmana que ve podré dir que tot està arreglat, per tant de moment em callaré.

Hem arribat a certes conclusions també. El que traduïem als hotels que ens semblava tan increïble, és que és veritat. Son així els anglesos. Tot ho converteixen en un parc temàtic. Hi ha llocs turístics que podrien ser gratuïts o més barats, però no ho són perquè et foten allà un espectacle amb actors i estructures horteres perquè sigui més "atractiu". I això que fan d'estar beguts a les 6 de la tarda i cridar pel carrer, vamos, això que fan quan vénen de vacances a pobres poblacions com ara Lloret de Mar (que per cert té platges amagades precioses) també ho fan a casa seva. El dia de Halloween vam anar a una discoteca tope in (recordeu que som guais i ens agrada el vintage xDDD) al centre de Londres i abans vam anar a veure què tal era l'ambient de Halloween. L'ambient va resultar ser un ambient de borratxos disfrassats de zombies. Això sí, les disfresses se les curren molt. No era gens agradable passejar per allà i vam quedar molt decebudes. Després per tornar a casa... 2 hores i mitja de camí. VENGA ALEGRIAAAAAAAA pa tu cuerpo! xDD Per què? Pq el transport públic és una puta merda!! Vam haver d'anar de la disco a Oxford Circus en taxi privat i per agafar un taxi vam tenir bastants problemes perquè aquí hi ha moltes empreses de taxis privades, a part dels taxis negres típics, que aquests són els oficials. Doncs wenu el "chulo-taxis" (batejat així per la Marta) ens va dir que no aconseguiríem un taxi per anar a Oxford Circus. Això de chulo-taxis és com chulo-putas, però en taxis, tal qual. El tio controla la seva parcel·la de taxis xungus i si no et vol portar a on tu li dius, et fots i te'n vas a una altra o jo que sé jajaj
Total que vam agafar un taxi encara més xungu i vam intentar regatejar un preu però no vam poder. Per 15 pounds ens va portar fins a Oxford on vam haver de intuir quina era la nostra parada. La Marta va intuir bé i al cap de jo que sé quan érem al bus. Un bus que fa 200000000 parades i triga 100000000000000 anys a arribar al meu poble. Però per acabar-ho de rematar va parar a mig recorregut perquè havien apunyalat a un tio a un bus (creiem que a un bus però no ho vam acabar d'entendre) a Picadilly. Venga, 15 minuts esperant tots a pujar a un altre bus. Vam sortir de la disco a les 3.30 i vam arribar a casa a les 6!!!!!!!!! xDDDDDDDD Perquè evidentment el bus no para al costat de casa meva, para a uns 15-20 minuts a peu! Yuhuuuuu XD

No sé com vam arribar vives tenint en compte que aquest país és taaaaaaaaaaaan perillós (ironia). Estant tots obsessionats amb:

1. Els immigrants. I el més bo és que m'ho diuen a mi... i em diuen: clar però tu vens a treballar, és diferent...

2. Les desgràcies que et poden passar i especialment si ets una dona. Al veïnat una tia ha enviat una carta a tothom dient que vigilem que hi ha un tio que la va seguir pels garatges i en feia una descripció bastant pobra, però feia notar que era d'Europa de l'Est (immigrant i home dolent, ai que s'ajunten 2 perills!!!!!!!!!! xD)

3. Els microbis. Es renten les mans amb líquis desinfectants però tenen les cases guarríssimes.

Ah, els nens del barri van venir a picar a la porta i ens van dir Trick or Treeeeeeeat vestits de personatges que no sabria definir, amb disfresses del Lidl i nosaltres els vam donar xocolates del Lidl, i segurament podríem entrar en una espiral del Lidl d'on ens costaria sortir. Però no n'hi havia per a tots perquè la Nesta va ser una mica rata i només va comprar 9 xocolates.

Aquest dijous seré a Catalunya però no a Sabadell perquè es casa el meu pare. Torno diumenge. No crec que pugui veure a ningú perquè anirem a un hotel. Però si algú vol trucar-me, ja ho sap. Així jo tindré el plaer de sentir-li la veu sense que això li costi una fortuna i sense que hi hagi un Skype i sorolls informàtics pel mig.

Un petó flowers!